Problemes de límits: l’origen. Taller ON LINE dia 9 de maig. 18-19,30 h.
Inscripció abans del 30 d'abril: 20€. Desprès: 25€
Seguint amb el tema del taller del dia 4 d'abril vídeo anterior, en aquest segón taller vull contnuar incidint en les dificultats de nens i nenes per assumir la frustració, gestionar les emocions i interessar-se pels aprenentatges.
Qui posa els primers límits? La resposta és clara: La Mare
Imaginem una mare gossa, descansant. De sobte un cadellet de pocs dies comença a pujar al cap, rosegar les orelles, la típica conducta de joc d'un nadó mamífer que vol explorar.
La mare fa un grunyit ensenyant les dents i què passa? El cadell ho entén instantàniament: “per aquí no!”. No hi ha trauma, no hi ha rancúnies, no queden emocions guardades esperant l'ocasió per emergir.
Els humans ho tenim molt més difícil. Per què? Perquè tenim una ment que emmagatzema records, traumes, emocions, conviccions, pors…
Aquest límit tenen a veure amb la supervivència. Si ningú li ensenya que això no, és possible que comenci a fer aquesta mateixa conducta amb un altre gos que potser no tingui el instint cuidador de la mare i la seva resposta sigui molt més agressiva, potser fins i tot el mati.
Si en lloc d'una gossa fos una femella humana, és probable que pensés: "si li que si tallo el seu impuls tindrà el mateix trauma que vaig tenir jo a la meva infància". Parlo de la mare perquè és la primera, però aquesta mateixa confusió també és al pare i, amb molta freqüència, als adults que els acompanyen. En fi, que fem el que podem per fer-ho tan bé com sigui possible.
Efectivament, el primer ésser que ens ensenya els límits és la mare, en primera instància sobre el seu propi cos, el nadó estira els seus pèls, “no!”, el nadó mossega el pit, “no!”. El desig del nen és infinit, no té consciència de ser una mica separat del món, si aquest desig no és parat per un altre, no té fi.
Jessica Benjamin, al primer capítol del seu llibre Los Lazos del Amor, explica molt bé com aquesta mare en mostrar-se com un ésser diferenciat, amb la seva sensibilitat, amb els seus drets, etc. ajuda el nen i la nena a “veure” l'altre. A entendre que allà fora hi ha éssers com ell, que senten, que necessiten i que desitgen.
Boris Cyrulnyc, al seu llibre El amor que cura, ens mostra com aquesta manca de límits converteix els nens i nenes al centre del món dificultant la reciprocitat en les relacions i provocant, sovint una gran agressivitat cap als éssers més propers i “responsables” de les seves mancances.
Bé, aquest és un llarg procés que comença al naixement i culmina, podríem dir al final del primer septeni. Aquests límits, que en primer moment de fusió es donen al mateix cos de la mare, després es donaran a l'activitat de la mare. Per exemple, el nen o la nena que no deixa que la seva mare parli amb un altre adult. I no estic parlant de la distracció de quan ens perdem en converses i els nens allà, cridant l'atenció com poden.
Entre l'any de vida i el inici des tres, els infants aprenen fins a quin punt controlen en aquesta nova realitat.
Recordo una escena en què una mare s'asseuria en un banc i la nena de dos anys li diu: “no, aquí no, allà”. Si la mare obeeix, es transforma en un agent del desig del nen.
Si hi ha una necessitat real, òbviament, cal atendre-la, però si cedim als vostres desitjos sobre les nostres eleccions d'aquest tipus, els estem dient, sí, sóc el teu servent, i ells es converteixen en els amos de la nostra vida.
I ¿ que passa quan es trobin els seus iguals, amb els quals no hi ha un pacte tàcit d'acompanyament i ajuda, com en la relació entre l'adult i el infant? Doncs que tindrà grans dificultats per sentir i entendre que allà a fora n’hi a un “altre”, un ésser amb els mateixos drets i necessitats i que mereix el nostre reconeixement i respecte.
Baixa tolerància a la frustració, dificultats en l’aprenentatge i la seva relació amb la vivència dels límits. Taller ON LINE realitzat el 4 de abril de 2025.
Les dificultats dels infants per relacionar-se amb els seus iguals, d’assumir l’autoritat de l’adult, per abordar nous aprenentatges solen tenir una relació amb la forma en la que han viscut els límits en els primers anys de vida.
Per defugir d’una educació repressora hem ignorat el valor dels límits i això ha provocat una gran confusió.
Donar excessiu valor a la seva persona i al seu món, posar-nos “per sota” i considerar les seves necessitats per sobre de tot, els ha fet creure que són allò més important del món. I, en un inici, ha de ser així, el problema es quan aquesta situació s’allarga inadecuadament.
Això dificulta la construcció de “l’altre”, la comprensió de que està envoltat de persones amb necessitats, drets i valors.
D’altra banda, hem confós llibertat amb no posar límits i d’aquesta forma es torna molt difícil comprendre la relació íntima entre llibertat i responsabilitat.
En altres àmbits els hem donat una responsabilitat que no pertoca, havent de decidir un munt de coses que poden resultar estressants.
I en el tema de la seguretat, en canvi, els hem impedit l’exploració del entorn per una projecció excessiva de les nostres pors.
Tot això ha provocat que tinguin les dificultats abans esmentades, l’origen de les quals el podem trobar en aquesta confusió dels adults.
Ho he exposat d’una forma un pel pessimista i catastròfica i tots sabem que cada infant i cada família es un món.
La bona noticia es que aquesta situació es pot revertir, si posem atenció, consciència i disciplina (en el bon sentit).
I és precisament aquesta la intenció del taller online que faré el dia 4 d’abril de 6 a 8 de la tarda.
En aquest taller faré una introducció, aprofundint en les causes d’aquest fet a partir de la psicologia i de determinats referents educatius i seguidament donaré pas a les vostres preguntes i reflexions.
Si estàs interessat o interessada, apuntat abans del dia 21 de març, i gaudeix d’un descompte.
Abans del 21 de març: 20€
Desprès del 21 de març: 25€
Si et vols apuntar, escriu-me a nosomres@telefonica.net i t’informaré de com fer el pagament.