PODER, COR I CONSCIÈNCIA
Desenvolupar el pensament lliure en els infants i adolescents
​
Xerrada realitzada en la biblioteca Can Manyer, de Vilassar de Dalt el 9 de setembre de 2021
Reprodueixo aproximadament el contingut de la xerrada així com de les aportacions dels participants. Al final del escrit aporto referències
​
Pensament lliure es aquell que busca la veritat objectiva al marge de creences, ideologies, dogmes i interessos. I si, en algun moment, qualsevol evidència entra en contradicció amb la suposada veritar, la questiona i modifica sense problemes. En el fons és sinònim de pensament científic, tot i que molts àmbits de la ciència estan contaminats per interessos i son dogmes disfressats de ciència.
Com a actitud, es el dubte metòdic que explica Descartes en el seu mètode. Actitud que te antecedents en pensadors anteriors.
Pensament lliure es allò oposat a dogma. El dogma no es qüestiona, s’assoleix i punt.
Creieu que els transmissors de coneixement: la escola, la universitat, els estaments científics, les editorials i els mitjans de comunicació afavoreixen el pensament lliure?
Per desgràcia, a la escola s’ensenya fonamentalment a obeir i a creure sense qüestionar.
Perquè, quan s’explica una teoria, no s’expliquen també les incongruències amb la realitat observable. Perquè es tant difícil acceptar el límit entre la evidència i allò que només es coneixement hipotètic?
Perquè no s’expliquen les teories alternatives a la versió oficial, per facilitar la obertura de mires, l’enriquiment conceptual i el diàleg fructífer entre punts de vista diferents?
Perquè en comptes d’ensenyar coses útils per la vida, ens ensenyen continguts que no ens serveixen per res i que ningú no recorda?
Perquè no s’ensenyen coses útils per la vida com ara:
-
Economia. Tant a nivell de finances per saber com funciona el món dels diners com a nivell més pràctic per poder-nos bellugar amb mes coneixement en el dia a dia.
-
Política. Conèixer a fons el sistema polític del país on vivim i també la constitució, els drets fonamentals. Si volem anar més enllà el dret natural.
-
Coneixement personal. Conèixer algunes de les eines que ajuden a les persones a aprofundir en elles mateixes com per exemple: disesny humà, astrología, eneagrama, seitai, etc. I la meditació, que em sembla imprescindible per saber com funciona la ment. Em refereixo especialment a Vedanta Advaita, que posa l’atenció en el funcionament mateix de la ment.
-
Salut. Conèixer de forma vivencial el nostre cos per tenir-ne cura. Yoga, chi-kung, seitai, etc. Que es poden integrar amb propostes creatives com la dansa.
-
Espiritualitat. Y no parlo de religió, de dogma, si no crear espais on puguin connectar amb la seva dimensió transcendent.
Serà que ens volen ignorants i dòcils?
La intenció d’aquesta xerrada es compartir algunes reflexions en relació a aquest tema, i donar elements per afavorir el pensament lliure en els infants i adolescents. Evidentment, els adults que acompanyen als infants i adolescents han de tenir una cert camí fet.
Pero desprès d’analitzar i donar elements en relació a aquest pensament racional i lògic, vull també integrar-ho en un context més ampli. De fet la separació entre pensament lògic i pensament simbòlic, emoció, intuïció, etc, es només per facilitar el seu anàlisis. El funcionament òptim de la ment es integrar les dues parts.
Proposo tres punts a tenir en compte per desenvolupar el pensament lliure:
1- Diferenciar veritat demostrable de creença.
Les proves
​
La diferencia es que una veritat la hauries de poder demostrar, una creença no cal. El problema es que moltes suposades veritats, es a dir, creences, a nivell popular han assolit el estatus de veritat científica.
Tres exemples son les teories sobre l’origen de l’univers, la vida i la humanitat.
L’origen de la vida es un clar exemple de com la gent associa ciència a una versió que pot ser tan fantàstica i al·lucinant, des del punt de vista científic, com el fet de que haguem estat creats des d’una intel·ligència creadora.
Si mirem com esta constituïda la cèl·lula mes simple, la estructura de la paret cel·lular per mantenir l’equilibri intern i el intercanvi amb l’exterior, un adn que permet reproduir tota aquesta organització en un nou individu, etc. La versió de que aquest “miracle” s’hagi produït “per casualitat”, no es igualment fantàstic que la versió de que hi hagi una intel·ligència creadora darrera de l’origen de la vida? Ens calen proves. Això no es gens fàcil. Molta gent considera certeses científiques afirmacions que no estan demostrades.
Com es configura una opinió? Com es construeix una cosmovisió?
Evidentment que no podem demostrar tot allò que diem, ni es el cas fer-ho. Hi ha certeses, conviccions personals que no son demostrables. Al llarg de la vida, conformem una cosmovisió i aquesta s’ha construït a base de coneixements, vivències, intuïcions, etc. També tendim a creure allò que diu una persona que ens inspira confiança.
Funcionem molt per confiança i això de cara a la recerca de la veritat pot suposar un problema. El típic argument d’autoritat o el “perquè tothom ho diu” no són vàlids. No ajuden en aquesta actitud honesta de recerca de evidències.
Identificar-nos amb les creences
​
El problema es que ens identifiquem amb les creences i ens prenem com un atac personal quan algú les questiona. No parlo ara de quan un discurs es arrogant i des qualificador de les opinions contraries, si no de la simple intenció de compartir idees i conviccions que puguin ser diferents.
Per exemple, jo no crec en la teoria del contagi pero la gent acostuma a posar-se molt nerviosa quan vols argumentar i parlar de les fonts en les que et fonamentes. Com si estiguessis negant el patiment i la mort. En realitat només estic parlant de models d’interpretació de la realitat.
Es molt important que siguem capaços de revisar aquestes creences distanciant-nos emocionalment. Perquè el pensament pugui volar.
2- Diferenciar entre el mapa i el territori
Qualsevol representació es “només” un model de la realitat
​
La capacitat de diferenciar el model de la realitat no es molt freqüent. Molta gent identifica el model amb la realitat que descriu. El mapa no es el territori, només una aproximació.
Si veiem que aquestes representacions només son models, pot ser es més fàcil no apegar-se.
Associar veritat i context.
​
Si tenim una certesa, quan general es l’àmbit d’aplicació?
Veure si una veritat determinada esta associada a un context. Un exemple molt clar ho tenim en la física. La mecànica clàssica pot predir el comportament d’objectes coneixent determinades variables. Pero aquestes lleis, quan anem a nivell atòmic, no funcionen, la ment no pot concebre aquest nivell, i si ens anem a nivell de estels i galàxies, tampoc funciona. Segons la relativitat de Einstein, la massa pot deformar l’espai-temps.
Però aquest principi, també te molta aplicació en relació a les persones. Per exemple les dietes sovint estan plantejades de forma genèrica, establint uns principis que haurien d’anar be a tothom.
Hi ha veritats personals i universals?
​
Sobre les veritats personals, hi ha una mena de manual que es diu Els Set Còdigs Andins. Els segon es ANYIA (des de on). L’única manera de trobar veritats superiors es acceptar veritats inferiors. Per exemple, recordo una frase: “tothom hauria de practicar Tai-xí”; la idea de fons era bona, referint-se a una pràctica per connectar amb un mateix. Però, es clar, una persona connectarà amb el tai-chí, un altre amb el Ioga, un altre pintant, o ballant o tocant música o seient davant de casa seva a no fent res.
​
3- Interessos.
Els interessos no sempre son evidents. Pot ser el mes descarat es el de la medicina al·lopàtica. Si ens remuntem a mitjans del 19, quan s’inventa el microscopi i es van descobrir els microorganismes, uns van dir, aquests microbis deuen ser dolents. El mes famós representant d’aquesta versió es Pasteur. Els altres, com Antoine Béchamp no creien que la malaltia tingues aquest origen. Al contrari, els virus eren una conseqüència de la malaltia.
Pasteur i seus seguidors patentaven els seus descobriments i els medicaments que els combatien. Aquest es l’origen de la industria farmacéutica. Els interessos econòmics per sostenir aquesta teoria son molt obvis.
Fins aquí hem tractat del pensament lògic, ara veurem si pot funcionar sol o necessita d’altres formes de processar la informació.
El pensament racional es la única eina de coneixement?
Esta claríssim que NO.
Mario Alonso Puig, en el seu darrer llibre Resetea tu mente, explica de forma molt clara basant-se en coneixements de la neurociència, la necessitat d’integrar els dos hemisferis. L’hemisferi dret utilitza un processament global, esta molt més connectat amb diferents sistemes i per tant contempla realitats molt més àmplies. Les sensacions, emocions, el pensament simbòlic, la intuïció i la espiritualitat son l’objecte de l’hemisferi dret. Si hi ha una dominància de l’hemisferi esquerre sobre el dret, es a dir, de la capacitat de pensament lògic i racional, tindrem molta facilitat per resoldre problemes matemàtics, per exemple, però segurament tindrem una manca de comprensió de la vida en general.
Però si l’esquerre no funciona bé, tindrem dificultats per organitzar la nostra vida i, pot ser allò que ens demana l’hemisferi dret no ho sabrem materialitzar.
Molts dels descobriments científics tenen a veure amb sortir dels límits del pensament racional i d’aquesta forma transcendir-ho.
Es a dir, que, fins i tot els objectius que podríem enquadrar en el pensament racional i lògic s’assoleixen millor si integrem també l’altre vessant.
Per exemple quan Arquímedes necessitava esbrinar el volum d’un cos irregular. Es va trencar la closca fins que, ficant-se en una banyera va descobrir que el volum d’aigua desplaçat pel seu cos era equivalent al volum del seu cos.
Es diu que Einstein recorria a un mètode que el permetia processar els problemes en un llenguatge simbòlic. Sostenia una bola de metall amb les mans sobre una palangana. Anava pensant i pensant i quan començava a estar en aquest estat entremig entre el somni i la vigília, llavors trobava solucions. Sostenir la bola era per no adormir-se del tor, ja que al caure es despertava.
El pensament simbòlic esta desprestigiat en la nostre cultura i te una potencia molt gran. Això ho saben molt bé els publicistes i els enginyers socials. Nosaltres no el coneixem, el poder si.
Hi ha cultures, com les americanes originaries, que han conservat aquest llenguatge. No es millor un que l’altre. El llenguatge racional permet la eficàcia. El llenguatge simbòlic ens connecta amb el nostre interior i amb el cosmos.
Després d’aquesta introducció, conjuntament amb les persones participants hem estat compartint punts de vista. El coneixement evocat o generat el sintetitzo en aquests punts:
-
Respecte a com facilitar el pensament en les diferents fases evolutives, i prenent com a referència la educació lliure, en el primer septenni, fluïm amb el pensament màgic que caracteritza aquesta edat. En el segon septenni, quan comença la etapa operacional concreta, els infants es comencen a fer una representació lògica del món. Llavors, l’acompanyem sense demanar massa apertura, ja que estan tot just construint la intel·ligència concreta. A partir dels tercer septeni, ja podem dialogar amb una lògica abstracta molt propera a l’adult. Aquí si podem començar a acompanyar una capacitat de diferenciació i síntesi com s’ha tractat en la introducció d’aquesta xerrada.
-
La importància de respectar a cada ésser humà en la seva essència. Cada infant te un do i es molt important que els ajudem a potenciar-los. La nostre actitud es essencial per acompanyar als infants i adolescents. Amb els adolescents, tot i que hi ha una necessària confrontació, el nostre respecte, escolta i tolerància son importants per cultivar una relació. En gran mesura, les actituds són més importants que el contingut de les paraules.
-
S’han posat en joc dos perspectives en relació a què ens determina. Des de la psicologia occidental (Psicoanàlisi, Gestalt, etc..), es posa l’accent en les primeres experiències. També hi ha una visió mes espiritual que considera que la nostre ànima tria el context on viurem, la família, etc. Veure-ho d’aquesta forma igual ens ajuda a acceptar algunes vivències pròpies i dels altres.
-
Cada generació ha tingut unes limitacions determinades, hem superat fites i em acompanyat com millor hem pogut als nostres infants i alumnes. Igual que nosaltres veiem les mancances dels nostres pares i mares, els nostres fills també veuran les nostres. La crítica no te sentit. Si el reconeixement i la consciència de que anem avançant.
-
En la actualitat, tenim una gran dificultat que son les noves tecnologies. Sense menysprear la immensa avantatge que suposa disposar de tanta informació de cara al coneixement, no podem negar la manipulació que hi ha darrera d’aquest productes tremendament adictius.
-
La ment es com un paracaigudes: només funciona si l’obres (Albert Einstein). Obrir la ment es que aquesta no quedi apressada en cap preconcepció, dogma, ideologia o creença. Això es un treball intern que requereix un esforç important i estar disposat a patir crisis. Perquè quan cauen les nostres conviccions i es trenquen els nostres esquemes ens trobem sumits en la incertesa i en el caos, i això no sempre es agradable.
Referències
Ingenieria social i educació.
Vídeos sobre enginyeria social hi ha molts a youtube, però aquests m’inspiren especial confiança per la rigurositat. Considerar la enginyeria social em sembla important per que es el context on es generen opinions i “veritats” que tothom assoleix.
Ingeniería Social. (Nicolas Moras)
Ingenieria Social y La Educación Heliocentrica
Canal 5TV
El Instituto Tavistock y el Lavado de Cerebro Documental en Castellano HD
Quan la ciència no es molt científica i la que ens van amagar
​
Canal 5tv
RESCATANDO AL ETER ENTRE LA NADA Y EL VACIO (con Paco Vinagre)
​
Flippityflop
La Ciencia recuperada: Mesa redonda con el físico Artur Sala
​​
Salut
​
En l’àmbit de la salut es, pot ser, on els interessos són mes evidents. El primer vídeo es bon exemple de que es possible debatre entre diferents punts de vista. Els altres (un es un article) informen de la teoria alternativa a la oficial basada en el contagi.
Vacunas: Las dos caras de la moneda
En el canal de Agustin Zambrana. Bolivia.
L’únic debat que he vist on parlin defensors i detractors de les vacunes un diàleg obert.
CONTAGIO
Ana Oliva
Enric Costa. Metge que argumenta en contra de la teoria del contagi. No puc posar cap link perquè estan censurats en Youtube. També en les biblioteques.
Montse Chandó, reivindicant a Bèchamp en oposició a Pasteur
En la seva web m’he descargat en PDF “La vida secreta de los microbios. La microbiologia que nos ocultaron. De Mágnum Astron.”
LA DEFINITIVA REFUTACION DE LA VIROLOGIA, DR STEFAN LANKA
https://odysee.com/@Ant%C3%ADtesis:5/definitiva-refutacion-virologia:4
​
Diferents visions sobre l'origen de la humanidad i la història.
Bibliografia
​
Els criteris per seleccionar els llibres que recullo en aquesta bibliografia responen a diverses i variades raons: Perquè m’han ampliat la meva cosmovisió; perquè parlen directament de com funciona la nostra ment o perquè els trobo importants en el àmbit de la educació. El mes rellevants pels temes de la xerrada estan assenyalats amb asterisc.
Alonso, M. (2021). Resetea tu mente. Barcelona: Planeta.*
Drouot, P (1989). Todos somos inmortales. Barcelona: Edaf.
Di Trocchio, F (1995). Las mentiras de la ciencia. Madrid: Alianza.*
Benjamin, J (1996). Los lazos del amor. Barcelona. Paidós.
Bohm, D. i Peat, D (1988). Ciencia, Orden y Creatividad. Barcelona: Kairós.
Bruer, J.T. (2000). El mito de los tres primeros años. Barcelona: Paidós.
Bueno, D. (2017). Neurociencia para educadores. Barcelona: Rosa Sensat.
Bunell, Linda (2011). Diseño Humano. Madrid: Gaia
Campbell, J. (2014). En busca de la felicidad. Barcelona: Kairós.
Capra, F. (1985). El punto crucial. Integral: Barcelona.
Capra, F (1998). La trama de la vida. Barcelona: Anagrama.
Carr, N. (2011) ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Barcelona: Taurus
CASTANEDA, Carlos. (1974). Una realidad aparte. Madrid: Fondo de cultura económica.
CASTANEDA, Carlos (1975) Viaje al Ixtlán. Madrid: Fondo de cultura económica.
Colleuil, G. (2015). La función terapeútica de los símbolos. Barcelona: La Llave.
CYRULNICK, Boris (2008): "El amor que nos cura". Barcelona: Gedisa
Desmurget, M. (2020). La fábrica de cretinos digitales: los peligros de las pantallas para nuestros hijos. Barcelona: Península.*
Faber, A; Mazlish, E (1997). Como hablar para que los niños escuchen y como escuchar para que los niños hablen. Barcelona (Medici).*
Ferguson, M. (1985). La conspiración de acuario. Barcelona: Kairós.
Joung, K. G. (1995). El hombre y sus símbolos. Buenos Aires: Paidos.
Juul Jesper (2004) Su hijo, una persona competente. Herder, Barcelona
KRISHNAMURTI, J.” La educación y el sentido de la vida”. Lomas de Chapultepec: Orion. 1993.
KRISHNAMURTI, J.” La urgencia de una nueva educación”. Méjico: Orion. 1983.
KRISHNAMURTI, J.” Educando al educador”. Méjico: Orion. 1983.
Kuhn, T. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Fondo de Cultura Económica: México.
LIEDLOFF, J. “En busca del bienestar perdido”. EDITORIAL OB STARE, S.L. 2006.
Lievegoed, B (2009). Etapas evolutivas del niño. Editorial Antroposófica. Buenos Aires.
LOWENFELD, V. LAMBERT BRITTAIN, W. “DESARROLLO DE LA CAPACIDAD CREADORA”, Ed. Kapelusz, Buenos Aires, 1980.
Marquier, Annie (2010). El maestro del corazón. Barcelona: Luciérnaga
Meurois-Givaudan, A. Y D. (1993). Los nueve peldaños. Barcelona: Luciérnaga.*
Mora, F. (2013). Neuroeducación. Madrid: Alianza Editorial
Morin, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona: Paidós.
NARANJO, Claudio: “Cambiar la educación para cambiar el mundo”. Ed. La Llave. España, 2004
NEILL, A. S.. “Summerhill”. Fondo de cultura económica. Madrid, 1960.
Osorio, M. (2012). Uasikamak. El ordenador del espacio que habita el ser. Lima: autoedición.
Osho (2003). El libro del niño. Barcelona: Grijalbo.
Palmer, H (1996). El eneagrama. Los libros de la liebre de marzo: Barcelona
Romero, C (2012). Una revolución en la escuela. Despertando al dragon dormido. Barcelona: Obstare.
Ruiz, H. (2020). ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Barcelona: Graó.
Spitzer, M. (2013). Demencia Digital. Barcelona: Grupo Z
Wagele, E. (2008). Eneagrama para padres y educadores. Madrid: Narcea.
Weis, B. (2004). Muchas vidas, muchos maestros. Barcelona: Ediciones B.
WILBER, K. “El proyecto Atman”. Barcelona: Kairós. 1988.
Wilber, K. Los tres ojos del conocimiento. (1991). La búsqueda de un nuevo paradigma. Barcelona: Kairós. *
WILD, Rebeca: “Educar para ser”, Ed. Herder, BCN, 1996.